Juneda

Juneda, amb una població estabilitzada al voltant dels 3.343 habitants, està situada al nord de la comarca de les Garrigues. Limita amb les comarques del Segrià i del Pla d'Urgell.

La superfície del seu terme municipal és de 47,30 km2 i les seves terres es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel canal d'Urgell, i el paisatge garriguenc propi de les partides de l'Aranyó i de Miravall.

Al sud del terme s'hi troba el Tossal Gros, amb 482 m d'altitud. Tocant el nucli urbà circulen les aigües del riu Femosa, conegut antigament com la Sèquia Mare, al voltant del qual es trobaven les terres més fèrtils de Juneda amb una xarxa de sèquies que regaven els camps, els horts i feien moure els antics molins hidràulics de farina.

Juneda és una vila eminentment agrícola i ramadera. Els principals productes agrícoles són la fruita dolça (poma, pera i préssec), els cereals (blat, ordi i panís), els farratges (alfals) i el cultiu del tabac.

La principal activitat ramadera és la del porcí i també hi destaca l'avicultura amb la cria de guatlles. Altres activitats importants són l'elaboració artesana del tabac (caliquenyos) i un incipient sector comercial i industrial.

La vila és d'origen medieval amb restes d'un traçat emmurallat que formava la Vila Closa al voltant del turó del Calvari, convertit en un mirador a la plaça de les Tres Creus. Encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques d'accés del segle XIV, anomenada Portal del Lamarca (o del Marca), que comunicava amb el castell on vivien els ducs de Cardona, antics senyors de la vila.

Altres monuments i edificis històrics són l'església parroquial, d'estil barroc (construïda l'any 1740), l'anomenat Pou del Gel, del segle XV (restaurat fa uns anys), el carrer Major (porxat) i diverses cases monumentals dels segles XVI a XIX. També cal destacar la recentment restaurada Creu de Terme, d'estil gòtic del segle XV i catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

També cal destacar el Complex Cultural que acull la sala d'arqueofauna dedicada especialment a l'exposició permanent "Colors de Terra", amb material procedent del jaciment arqueològic de Minferri, referent obligat per estudiar la vida i la mort dels habitants de la plana de Lleida d'ara fa 4.000 anys.