El Cogul ens dona la benvinguda amb el grafit Mares de la terra, de l’artista lleidatana Lily Brick. El poble, amb 143 habitants, ja habitat el segle XII, era una vila closa protegida per un castell i una església romànica, aleshores jurisdicció senyorial de Poblet. El terme és de terra aspra, dura, ondulada i de tossals aïllats per barrancs que davallen fins al riu Set.

Hi trobem cases dels s. XVI i XVII que encara avui es conserven, carrers irregulars, i una església parroquial d’estil renaixentista amb portada neoclàssica barroca. Antigament, l’Església de l’Assumpció acollia una imatge del Sant Crist, del qual explica la tradició que era germà del de la Granadella i del de Balaguer i que fins i tot les tres creus eren tallades del mateix arbre. El dia 3 de maig s’hi celebra la Festa Major del Cogul, dedicada al Sant Crist.

Però va ser a inicis del segle XX, amb la descoberta de les pintures rupestres de la Roca dels Moros, que el Cogul va ser conegut arreu del món. Entre paisatges d’oliveres i ametllers hi ha el conjunt rupestre de la Roca dels Moros, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (Kioto, 1998). Es tracta d’una mola de pedra que s’aixeca a la vora del camí i que conserva gravats i imatges pintades realitzades en diferents èpoques. Tot sembla indicar que es tracta d’un espai sagrat destinat al culte de la fertilitat. l a un quilòmetre resseguint la vall del Set, anant cap a l’Albagés, hi ha les tombes del Saladar, excavades a la roca viva, una de les necròpolis tardoromanes més grans de Catalunya.

Al Cogul s’hi practica l’escalada i s’hi poden fer rutes caminant i en bicicleta. També hi ha un vedat de caça de perdius, conills, llebres i tords.